VEGETACIÓ


Les formacions de ribera i els herbassars de les lleres fluvials s’han satanitzat en èpoques modernes, i s’han senyalat com els culpables dels problemes derivats de les riuades. No obstant això, la veritable causa de les afeccions per riuades és la dèria de construir als terrenys d’inundació natural (les planes al·luvials). El ciment ha anat encaixonant el riu i traçant ponts perpendiculars fins asfixiar-lo, i les tradicionals “bessouades” (crescudes del Besòs) que antigament donaven riquesa a l’activitat agrària de les planes al·luvials amb la descàrrega de sediments, es consideren ara com un problema de primer ordre. Veritablement, el que es coneix universalment i s’obvia sovint a casa nostra, és que un riu pelat, sense vegetació, és un canal on l’aigua no té cap mena de fre, i la seva força arrenca sediments i els arrossega amb resultats molt destructius. En canvi, un riu amb unes mínimes formacions de ribera, i una vegetació herbàcia desenvolupada, frena la violència de l’aigua, fixa els sediments i evita en bona mesura que s’afegeixen al corrent d’aigua. Els beneficis, però, no acaben aquí, la vegetació filtra els agents contaminants que es troben a l’aire i a l’aigua, proporciona ombra al riu i equilibra la temperatura de l’aigua, regula la humitat ambiental i suavitza la temperatura ambient, filtra l’aigua cap als aqüífers, i proporciona refugi i aliment a molts invertebrats i vertebrats.

Bosc de ribera
Les formacions de ribera són molt estratègiques de cara a albergar i potenciar la biodiversitat. Tenen poca representació dins les lleres fluvials per la tradicional estassada que l’home ha practicat durant dècades. Actualment, però, resten alguns fragments de formacions de ribera que han assolit un estat de desenvolupament interessant.

A les planes al·luvials, pràcticament es va acabar amb les formacions de ribera naturals. Tot i així, en alguns sectors hi ha petits fragments d’oms i altres arboredes que han crescut espontàniament, malgrat que les més rellevants quant a maduresa i valor natural són les plantacions artificials de pollancres. Malauradament, la més extensa, la de l’Alomar, resta totalment fracturada pel pas del Tren d’Alta Velocitat, o TAV (veure l’apartat Els problemes de conservació).

Estrat arbustiu
A la llera fluvial i a les planes al·luvials dominen les formacions d’esbarzers (Rubus sp.), i la resta d’espècies, per exemple les que pertanyen a les papilionàcies, són escasses.  També hi ha arbres, com l’Arç blanc (Crataegus monogyna), el Tamariu (Tamarix sp.), o el Llentiscle (Pistacia lentiscus), que tenen una representació major en port d’arbust.

Herbassars
Els herbassars dins les lleres fluvials són bàsicament formats per comunitats nitròfiles, degut a la quantitat de matèria orgànica que transporta l’aigua del riu.

Hi ha plantes completament adaptades a condicions d’inundació permanent, com ara el Canyís, el  Lliri groc (Iris pseudacorus), la Boga (Typha angustifolia), els crèixens (Rorippa nasturtium-aquaticum), i els crèixens bords (Apium nodiflorum).

En la proximitat del riu, on la humitat ambiental és alta però no hi ha condicions d’inundació permanent, viuen els cards (Cynara cardunculus), l’Herba sabonera (Saponaria officinalis), la Canya americana (Arundo donax) i la Nyàmera(Helianthus tuberosus). La Canya americana i la Nyàmera són espècies al·lòctones (plantes que provenen d’altres àrees geogràfiques) però porten segles naturalitzades a Europa, i en absència de les comunitats autòctones les substitueixen i compleixen diverses funcions útils per l’ecosistema (p.e.  donen aliment i refugi a invertebrats i vertebrats). La canya americana en concret és una espècie oportunista que colonitza trams de riu on es va eliminar artificialment la formació de ribera autòctona (p.e.  el canyís i la boga).

En àrees amb menys humitat ambiental trobem plantes com el Jonc boval (Scirpus holoschoenus) i l’Estramoni(Datura stramonium)Altres plantes comunes són la Morella vera (Solanum nigrum), el Fonoll (Foeniculum vulgare), la Malva (Malva sp.), i una infinitat d’espècies més.