Emberiza rustica al Besòs

La constància té les seves recompenses i això és el que li va passar al Xavi Larruy, quan el 30/11/11 a la tarda va descobrir una Emberiza rustica al riu Besòs al seu pas pel terme municipal de Santa Coloma de Gramanet. Es tracta d'una espècie eurosiberiana amb comptadas citacións a la Península ibérica. Les seves poblacions més properes es troben als boscos boreals de Finlàndia i Russia occidental, migrant cada tardor cap al sudest d'Àsia. 

Aquesta interessant observació demostra un cop més el potencial que el riu Besòs té per la fauna migratòria (i evidenment local) com a área de repòs, on aquests migrants de llarga distància, puguin recuperar-se amb tranquilitat d'aquestes llargues travessies. 

La necessitat de pendre mesures per tal que les vores del riu Besòs resultin acollidores per tota aquesta mena de fauna no ha de resultar incompatible com a zona d'esbarjo per la població local. Més aviat és un valor afegit que ebriqueix l'entorn, però hi ha un requisit sine qua non, la gent ha de saber el tresor que té a la vora de casa. 

Reanudació

Després de molts mesos sense activitat degut a circunstàncies personals, aquest bloc torna a estar operatiu. En breu penjaré les darreres observacions que van tenir lloc al Besòs (algunes de molt interessants), així con material divers relacionat amb el riu i la seva conservació.

Moltes gràcies per seguir-nos.

Temps difícils per la conca del Besòs

Hi ha records que per la seva naturalesa desperten malestar, indignació i tot un grapat de sentiments d’aquesta mena. La seva menció o un tractament incorrecte fa bullir les susceptibilitats i genera respostes, de vegades molt beligerants, que fan córrer rius de tinta. Les hemeroteques en donen fe. Tanmateix n’hi ha d’altres que tan sols ocupen un tebi titular a les pàgines interiors dels diaris i aviat són foragitades per la boràgine informativa d’aquests temps.

Són menys importants potser? Estic convençut de què no (si més no per mi, i em consta que per moltes altres persones també). I llavors, què passa que no tenen gaire repercusió? Al meu parer, la clau rau en que afecten a àmbits d’indole molt diferent. Uns estan molt valorats i presents i  els altres tradicionalment continuen arraconats. I vaig per feina.

Fa uns díes, una notícia relativa al ríu Besòs va passar molt desapercebuda entre els comentaristes, tertulians i opinadors, fins i tot entre gent interessada per aquests temes. “Las depuradoras del Besòs dejarán de funcionar en diciembre si la ACA no salda la deuda” (La Vanguardia, 25 d’octubre); “Amenacen d'aturar les depuradores del Besòs” (El PuntAvui, 26 d’octubre); o “El Consorcio del Besòs paralizará las depuradoras si la ACA no le paga” (El País, 27 d’octubre) són alguns dels titulars. Només però un petit diari comarcal, El 9 nou, se’n va fer resó i va anar més enllà mitjançant un article d’opinió. En aquest mateix diari, l’alcalde de Parets, en Sergi Mingote, que d’aquí a uns dies presidirà el Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs, deixava anar: “Si no llegan recursos para que las depuradoras continúen funcionando, en un plazo no muy largo de tiempo los ríos de la comarca y de la cuenca volverán a ser cloacas a cielo abierto como hace años”. 

La crisi arriba arreu, i la política mediambiental pateix les conseqüències (més encara). L’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) acumula un deute de 10 milions d’euros amb el Consorci, i aquest llança un ultimàtum: o pagueu o tornem a la cloaca.Em sona a amenaça, doncs dubto molt que això arribi a fer-se realitat, més aviat és una estratègia política per a, potser aprofitant l’avinantessa, privatitzar l’ACA, tal i com l’alcalde de Parets va insinuar en unes declaracions. Tot i que el marc econòmic no és gaire favorable per aquest tipus d’operacions,  és una possibilitat molt a tenir en compte. De fet, ho veig més plausible que no pas l’avocament dels residus al riu vulnerant la legislació vigent i la Directiva Marc de l’Aigua, que obliga els governs a mantenir una qualitat important de l’aigua. Però en el cas que fos així, qui garanteix la continuitat en la inversió mediambiental i social? L’objectiu és només la rentabilitat econòmica o també la millota ambiental i social?

Tot i que resta molt per fer, les millores ambientals i socials de les darreres dècades són evidents (encara que qüestionables), i només resta avançar, mai retrocedir. Cal centrar els esforços en allò important i l’entorn on desenvolupem les postres vides ho és, malgrat que només un petit diari s’hagi fet resó d’una notícia que ha passat interesadament desapercebuda. Sens dubte s’obre un periode d’incerteça i no podem abaixar el cap. 

Denúncia

Àlex ens envia aquest document adreçat a dues administracions, fart del desgavell general al riu, i que cap administració faci el que li pertoca.

"Bon dia,

Em dirigeixo a vostès per tal d'informar-vos d'una pràctica que intueixo irregular per part de l'empresa Lutranex S.A., situada al C/ Verneda (Pol. Ind. Roca), S/N de Martorelles, i dedicada al transport i tractament d'àrids.

Com veureu a les fotografies que us adjunto i que he fet aquest matí, l'empresa manté una muntanya de materials (en principi calcaris, per a la fabricació de ciment) al límit de les seves instal·lacions. Com que la tanca metàl·lica que delimita les instal·lacions de l'empresa no es troben amb l'adequat estat de conservació, ni tampoc són les adequades per a la contenció d'aquest tipus de materials sòlids ni per les seves aigües pluvials, les pluges de la setmana passada van originar algunes esllavissades que, si no es prenen les mesures oportunes, poden acabar afectant a la llera del Besòs.

Sol·licito que des del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs es prenguin les mesures oportunes per tal d'evitar cap tipus d'afectació a la llera del riu, així com per a la seguretat de les persones que puguin transitar pel camí situat entre la llera del riu i l'empresa Lutranex. Si és del seu interès, m'ofereixo a acompanyar sobre el terreny a qualsevol tècnic del Consorci que vulgui realitzar-hi una visita. Demanaria, si és possible, estar informat de les mesures adoptades pel Consorci.

Moltes gràcies!

Cordialment,

Àlex Rollan i Vallbona"

Una reflexió sobre l'aigua

Avui s’ha celebrat el Dia Mundial de l’Aigua sota el lema "Aigua per a les Ciutats: Responent al desafiament urbà". La qüestió és força important. La població urbana al món creix de manera exponencial i la demanda d’aigua es multiplica cada dia. La conseqüència més inmediata és que més de 850 milions de persones no tenen accès a l’aigua potable. Estem davant un greu problema de desigualtat social i d’una crisi ambiental d’una magnitud difícil de ponderar.

Fins no fa gaire, l’aigua era tractada com si fos un recurs ilimitat. Tanmateix només un 2,5 % de l’aigua del planeta és dolça, i  al voltant d’un 70% d’aquesta aigua està congelada! Tractem doncs amb un recurs limitat i no renovable. He dit tractem? Doncs ho sento. Volia dir mal-tractem. Actuacions pensades des de l’utilitarisme més economicista, han provocat un desequilibri del cicle hídric. Sobreexplotació, deforestació, gestió ineficaç, irresponsabilitat o contaminació són termes que giren al voltant d’aquesta crisi. Crisi que és molt present. Una realitat contundent que no acabem d’empassar-nos. Una manca de conciència general i en certa manera estimulada, que aposta per l’abús en comptes de la sostenibilitat i l’ús racional. Fixem-nos si no com augmenta el consum d’aigua embotellada.

Quan explico el cicle de l’aigua als nens sempre acabo parlant d’una de les principals fonts d’aigua: els rius. L’aigua és creadora d’ecosistemes i portadora de nutrients, i els rius són esencials en aquest procés. Elements fonamentals per a la vida són transportats per aquestes artèries.  Malgrat aquesta importància tan vital, són maltractats, fins a un punt alarmant i indignant. La sobreexplotació, la gestió ineficaç, quan no l’agressió directa, han reduit la productivitat d’aquests ecosistemes, avocant-los, de vegades, a autèntiques catàstrofes ambientals. Molts rius quan arriben a zones amb una gran pressió urbana, perden la seva condició natural i es transformen en altres coses. Aquestes corrents estan amenaçades per infraestructures de tota mena, i el seu impacte ambiental mai serà subsanat pels beneficis que aquelles  puguin generar.

Els rius, però, no són només importants per la seva funció ecològica, resultan un actiu social molt estimable. Generen nous espais d’oci i contribueixen a la millora de la qualitat de vida. La seva gestió però és poc democràtica i es trenc amb un principi bàsic que va ser acordat en la Conferència Internacional sobre l’Aigua y el Medi Ambient, que es va celebrar a Dublín el 1992. Diu així: “El desarrollo y manejo de los recursos hídricos deben basarse en un enfoque participativo que incluyan a los usuarios, los planificadores y a quienes definen las políticas a todo nivel.” Això no s’està complint. Moltes mesures es prenen en funció de determinats interesos alients a l’interès general i greument perjudicials per l’ecosistema. Si parlem de la gestió d’un bé comú, tan escàs i limitat, penso que la ciutadania té molt a dir.

Una nova conciència s’està escampant entre els ciutadans, però encara calen canvis profunds en la manera de veure (i de viure) la natura. És una conciència encara massa antropocèntrica i massa allunyada de la realitat ambiental. Per la meva banda, continuaré explicant als nens i nenes de l’escola, que són els rius, com són, com van ser i com volem que siguin. I sobretot, que cada cop que obrin l’aixeta s’adonin de la ioia que hi flueix.

Un article interessant: canyís i Boscarla del canyís

De com les plantacions de canyís al riu Besòs  han afavorit la reproducción de la Boscarla de canyar. Cliqueu aquí per llegir l'article.

Valors ornitològics de la desembocadura del Besòs

El tram final del riu Besòs és una zona important per a l'avifauna durant l'època migratòria, sobretot per als passeriformes i per a tot un seguit d'espècies aquàtiques. Així, s’han citat a la desembocadura i el seu entorn un total de 208 espècies d’ocells en 12 anys de treball de camp, tant aturades a l’indret, com en migració activa o al litoral. En el passat, de ben segur que tenia una importància molt més cabdal quan la desembocadura no estava tan humanitzada, però malauradament no s’han trobat referències naturalístiques publicades.

La desembocadura del Besòs, juntament amb els parcs urbans que presenta a la seva riba, com el Parc del Litoral, són els únics espais "naturals" existents a Sant Adrià de Besòs. Tot plegat forma un conjunt d'illetes enmig de l’àrea urbana que atrau els ocells migrants, especialment als passeriformes, amb una inusual concentració de tallarols (Sylvia spp.), boscarles (Acrocephalus spp.), bitxacs (Saxicola spp.), mosquiters (Phylloscopus spp.), còlits (Oenanthe spp.), cotxes (Phoenicurus spp.) i altres gèneres. Així en una sola visita es poden observar una bona part de les espècies migradores típiques en un espai relativament petit. Fins i tot, s’han observat espècies rares a nivell estatal, com Bitxac siberià (Saxicola torquatus maura), el Tallarol xerraire (Sylvia curruca) o la Tallareta sarda (Sylvia sarda), de la qual només hi ha dues cites prèvies a la Península Ibèrica.

Mascle de Cotxa cua-roja 

Mosquiter comú

Ocells aquàtics

S’han citat 46 espècies de larolimícols, destacant per la seva escassetat a Catalunya el Territ de Temminck (Calidris temminckii), el Territ gros (Calidris canutus) i la Gavina capblanca (Larus genei). A més, s’han vist estols d’interès, tenint en compte el reduït espai del que disposen, com ara 90 exemplars de Gamba roja (Tringa totanus), 38 exs. de Cames llargues (Himantopus himantopus), 30 exs. de Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos), 200 exs. de Fumarell negre (Chlydonias niger) o 40 exs. de Gavina corsa (Larus audouinii). 

Mascle de Cames llargues

De vegades grups grans de limícols busquen un lloc on aturar-se, però les condicions actuals de la desembocadura no faciliten gaires refugis. En la foto, un grup de cames llargues en migració primaveral sobrevola la desembocadura.

Tot i la forta pressió humana i l'escassetat de llocs adients, de vegades apareixen espècies molt interessants com aquests dos tètols cuabarrats.

Pel que fa a les altres famílies d’aquàtiques, cal destacar la presència d'ardèids, com per exemple el Martinet ros (Ardeola ralloides), l’Agró roig (Ardea purpurea), el Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) o el Martinet menut (Ixobrychus minutus) i també de ràl·lids, com per exemple la Polla pintada (Porzana porzana). A més, s’ha citat puntualment el Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), el Flamenc (Phoenicopterus roseus) i, pel que fa a la resta de grups, destaca el Mussol emigrant (Asio flammeus).

Agró roig juvenil

Reproductors

A l'època de cria queden ben palesos el grau d’artificialitació de l’espai, les seves dimensions reduïdes i l’elevat grau de pressió humana que pateix aquest indret. Així, sense comptar els parcs circumdants, en general només s’ha comprovat la nidificació d’espècies abundants a nivell català, com l’Ànec collverd (Anas platyrhynchos), la Polla d´aigua (Gallinula chloropus), la Cogullada vulgar (Galerida cristata), el Rossinyol bord (Cettia cetti), el Trist (Cisticola juncidis), el Pardal comú (Passer domesticus) i el Pardal xarrec (Passer montanus). Únicament cal destacar la reproducció regular del Corriol petit (Charadrius dubius) i la cria esporàdica de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Femella d'Ànec collverd amb les sevres cries.

Mascle de Corriol petit al seu territori de reproducció.

Hivernants

 A l´hivern, normalment s´observen espècies comunes a les zones humides catalanes,  com el Cabusset (Tachybaptus ruficollis), el Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el Martinet blanc (Egretta garzetta), el Bernat pescaire (Ardea cinerea), l’Esplugabous (Bubulcus ibis), el Xarxet (Anas crecca), el Rascló (Rallus aquaticus), el Becadell comú (Gallinago gallinago), la Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos), la Gavina vulgar (Larus ridibundus), la Gavina capnegra (Larus melanocephalus), el Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i el Blauet (Alcedo atthis). No obstant això, també s’han vist espècies més escasses, com el Bec de serra mitjà (Mergus serrator), el Territ menut (Calidris minuta), la Becada (Scolopax rusticola), el Becadell sord (Lymnocryptes minimus), la Gavina cendrosa (Larus canus), el Colltort (Jynx torquilla) i inclús una espècie rara a nivell català, la Piula grossa (Anthus richardi).

Becs de serra mitjà

Val a dir que aquests resultats podrien ser força més importants si l’espai tingués un grau de protecció major i, així els ocells disposessin de més seguretat. Especialment preocupant és la presència continuada de pescadors en els darrers anys i de gent que simplement transita per la zona fora del camí que hi ha al costat del mur de contenció. A més, és una zona on habitualment es capturen ocells amb pega i en els darrers 2 anys hi ha hagut un brot de botulisme.

Conclusió

Per concloure, és necessari reincidir en la importància de la conservació de les petites zones humides litorals, per degradades que puguin estar, degut a la seva transcendència per als ocells migradors i altres éssers vius, com a lloc de refugi i alimentació en les seves escales migratòries. La desembocadura del Besòs no és l´únic cas, també perillen La Tordera, El Foix, Cubelles i els Salats i Muntanyans del Tarragonès, entre d'altres.