Emberiza rustica al Besòs

La constància té les seves recompenses i això és el que li va passar al Xavi Larruy, quan el 30/11/11 a la tarda va descobrir una Emberiza rustica al riu Besòs al seu pas pel terme municipal de Santa Coloma de Gramanet. Es tracta d'una espècie eurosiberiana amb comptadas citacións a la Península ibérica. Les seves poblacions més properes es troben als boscos boreals de Finlàndia i Russia occidental, migrant cada tardor cap al sudest d'Àsia. 

Aquesta interessant observació demostra un cop més el potencial que el riu Besòs té per la fauna migratòria (i evidenment local) com a área de repòs, on aquests migrants de llarga distància, puguin recuperar-se amb tranquilitat d'aquestes llargues travessies. 

La necessitat de pendre mesures per tal que les vores del riu Besòs resultin acollidores per tota aquesta mena de fauna no ha de resultar incompatible com a zona d'esbarjo per la població local. Més aviat és un valor afegit que ebriqueix l'entorn, però hi ha un requisit sine qua non, la gent ha de saber el tresor que té a la vora de casa. 

Reanudació

Després de molts mesos sense activitat degut a circunstàncies personals, aquest bloc torna a estar operatiu. En breu penjaré les darreres observacions que van tenir lloc al Besòs (algunes de molt interessants), així con material divers relacionat amb el riu i la seva conservació.

Moltes gràcies per seguir-nos.

Temps difícils per la conca del Besòs

Hi ha records que per la seva naturalesa desperten malestar, indignació i tot un grapat de sentiments d’aquesta mena. La seva menció o un tractament incorrecte fa bullir les susceptibilitats i genera respostes, de vegades molt beligerants, que fan córrer rius de tinta. Les hemeroteques en donen fe. Tanmateix n’hi ha d’altres que tan sols ocupen un tebi titular a les pàgines interiors dels diaris i aviat són foragitades per la boràgine informativa d’aquests temps.

Són menys importants potser? Estic convençut de què no (si més no per mi, i em consta que per moltes altres persones també). I llavors, què passa que no tenen gaire repercusió? Al meu parer, la clau rau en que afecten a àmbits d’indole molt diferent. Uns estan molt valorats i presents i  els altres tradicionalment continuen arraconats. I vaig per feina.

Fa uns díes, una notícia relativa al ríu Besòs va passar molt desapercebuda entre els comentaristes, tertulians i opinadors, fins i tot entre gent interessada per aquests temes. “Las depuradoras del Besòs dejarán de funcionar en diciembre si la ACA no salda la deuda” (La Vanguardia, 25 d’octubre); “Amenacen d'aturar les depuradores del Besòs” (El PuntAvui, 26 d’octubre); o “El Consorcio del Besòs paralizará las depuradoras si la ACA no le paga” (El País, 27 d’octubre) són alguns dels titulars. Només però un petit diari comarcal, El 9 nou, se’n va fer resó i va anar més enllà mitjançant un article d’opinió. En aquest mateix diari, l’alcalde de Parets, en Sergi Mingote, que d’aquí a uns dies presidirà el Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs, deixava anar: “Si no llegan recursos para que las depuradoras continúen funcionando, en un plazo no muy largo de tiempo los ríos de la comarca y de la cuenca volverán a ser cloacas a cielo abierto como hace años”. 

La crisi arriba arreu, i la política mediambiental pateix les conseqüències (més encara). L’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) acumula un deute de 10 milions d’euros amb el Consorci, i aquest llança un ultimàtum: o pagueu o tornem a la cloaca.Em sona a amenaça, doncs dubto molt que això arribi a fer-se realitat, més aviat és una estratègia política per a, potser aprofitant l’avinantessa, privatitzar l’ACA, tal i com l’alcalde de Parets va insinuar en unes declaracions. Tot i que el marc econòmic no és gaire favorable per aquest tipus d’operacions,  és una possibilitat molt a tenir en compte. De fet, ho veig més plausible que no pas l’avocament dels residus al riu vulnerant la legislació vigent i la Directiva Marc de l’Aigua, que obliga els governs a mantenir una qualitat important de l’aigua. Però en el cas que fos així, qui garanteix la continuitat en la inversió mediambiental i social? L’objectiu és només la rentabilitat econòmica o també la millota ambiental i social?

Tot i que resta molt per fer, les millores ambientals i socials de les darreres dècades són evidents (encara que qüestionables), i només resta avançar, mai retrocedir. Cal centrar els esforços en allò important i l’entorn on desenvolupem les postres vides ho és, malgrat que només un petit diari s’hagi fet resó d’una notícia que ha passat interesadament desapercebuda. Sens dubte s’obre un periode d’incerteça i no podem abaixar el cap. 

Denúncia

Àlex ens envia aquest document adreçat a dues administracions, fart del desgavell general al riu, i que cap administració faci el que li pertoca.

"Bon dia,

Em dirigeixo a vostès per tal d'informar-vos d'una pràctica que intueixo irregular per part de l'empresa Lutranex S.A., situada al C/ Verneda (Pol. Ind. Roca), S/N de Martorelles, i dedicada al transport i tractament d'àrids.

Com veureu a les fotografies que us adjunto i que he fet aquest matí, l'empresa manté una muntanya de materials (en principi calcaris, per a la fabricació de ciment) al límit de les seves instal·lacions. Com que la tanca metàl·lica que delimita les instal·lacions de l'empresa no es troben amb l'adequat estat de conservació, ni tampoc són les adequades per a la contenció d'aquest tipus de materials sòlids ni per les seves aigües pluvials, les pluges de la setmana passada van originar algunes esllavissades que, si no es prenen les mesures oportunes, poden acabar afectant a la llera del Besòs.

Sol·licito que des del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs es prenguin les mesures oportunes per tal d'evitar cap tipus d'afectació a la llera del riu, així com per a la seguretat de les persones que puguin transitar pel camí situat entre la llera del riu i l'empresa Lutranex. Si és del seu interès, m'ofereixo a acompanyar sobre el terreny a qualsevol tècnic del Consorci que vulgui realitzar-hi una visita. Demanaria, si és possible, estar informat de les mesures adoptades pel Consorci.

Moltes gràcies!

Cordialment,

Àlex Rollan i Vallbona"

Una reflexió sobre l'aigua

Avui s’ha celebrat el Dia Mundial de l’Aigua sota el lema "Aigua per a les Ciutats: Responent al desafiament urbà". La qüestió és força important. La població urbana al món creix de manera exponencial i la demanda d’aigua es multiplica cada dia. La conseqüència més inmediata és que més de 850 milions de persones no tenen accès a l’aigua potable. Estem davant un greu problema de desigualtat social i d’una crisi ambiental d’una magnitud difícil de ponderar.

Fins no fa gaire, l’aigua era tractada com si fos un recurs ilimitat. Tanmateix només un 2,5 % de l’aigua del planeta és dolça, i  al voltant d’un 70% d’aquesta aigua està congelada! Tractem doncs amb un recurs limitat i no renovable. He dit tractem? Doncs ho sento. Volia dir mal-tractem. Actuacions pensades des de l’utilitarisme més economicista, han provocat un desequilibri del cicle hídric. Sobreexplotació, deforestació, gestió ineficaç, irresponsabilitat o contaminació són termes que giren al voltant d’aquesta crisi. Crisi que és molt present. Una realitat contundent que no acabem d’empassar-nos. Una manca de conciència general i en certa manera estimulada, que aposta per l’abús en comptes de la sostenibilitat i l’ús racional. Fixem-nos si no com augmenta el consum d’aigua embotellada.

Quan explico el cicle de l’aigua als nens sempre acabo parlant d’una de les principals fonts d’aigua: els rius. L’aigua és creadora d’ecosistemes i portadora de nutrients, i els rius són esencials en aquest procés. Elements fonamentals per a la vida són transportats per aquestes artèries.  Malgrat aquesta importància tan vital, són maltractats, fins a un punt alarmant i indignant. La sobreexplotació, la gestió ineficaç, quan no l’agressió directa, han reduit la productivitat d’aquests ecosistemes, avocant-los, de vegades, a autèntiques catàstrofes ambientals. Molts rius quan arriben a zones amb una gran pressió urbana, perden la seva condició natural i es transformen en altres coses. Aquestes corrents estan amenaçades per infraestructures de tota mena, i el seu impacte ambiental mai serà subsanat pels beneficis que aquelles  puguin generar.

Els rius, però, no són només importants per la seva funció ecològica, resultan un actiu social molt estimable. Generen nous espais d’oci i contribueixen a la millora de la qualitat de vida. La seva gestió però és poc democràtica i es trenc amb un principi bàsic que va ser acordat en la Conferència Internacional sobre l’Aigua y el Medi Ambient, que es va celebrar a Dublín el 1992. Diu així: “El desarrollo y manejo de los recursos hídricos deben basarse en un enfoque participativo que incluyan a los usuarios, los planificadores y a quienes definen las políticas a todo nivel.” Això no s’està complint. Moltes mesures es prenen en funció de determinats interesos alients a l’interès general i greument perjudicials per l’ecosistema. Si parlem de la gestió d’un bé comú, tan escàs i limitat, penso que la ciutadania té molt a dir.

Una nova conciència s’està escampant entre els ciutadans, però encara calen canvis profunds en la manera de veure (i de viure) la natura. És una conciència encara massa antropocèntrica i massa allunyada de la realitat ambiental. Per la meva banda, continuaré explicant als nens i nenes de l’escola, que són els rius, com són, com van ser i com volem que siguin. I sobretot, que cada cop que obrin l’aixeta s’adonin de la ioia que hi flueix.

Un article interessant: canyís i Boscarla del canyís

De com les plantacions de canyís al riu Besòs  han afavorit la reproducción de la Boscarla de canyar. Cliqueu aquí per llegir l'article.

Valors ornitològics de la desembocadura del Besòs

El tram final del riu Besòs és una zona important per a l'avifauna durant l'època migratòria, sobretot per als passeriformes i per a tot un seguit d'espècies aquàtiques. Així, s’han citat a la desembocadura i el seu entorn un total de 208 espècies d’ocells en 12 anys de treball de camp, tant aturades a l’indret, com en migració activa o al litoral. En el passat, de ben segur que tenia una importància molt més cabdal quan la desembocadura no estava tan humanitzada, però malauradament no s’han trobat referències naturalístiques publicades.

La desembocadura del Besòs, juntament amb els parcs urbans que presenta a la seva riba, com el Parc del Litoral, són els únics espais "naturals" existents a Sant Adrià de Besòs. Tot plegat forma un conjunt d'illetes enmig de l’àrea urbana que atrau els ocells migrants, especialment als passeriformes, amb una inusual concentració de tallarols (Sylvia spp.), boscarles (Acrocephalus spp.), bitxacs (Saxicola spp.), mosquiters (Phylloscopus spp.), còlits (Oenanthe spp.), cotxes (Phoenicurus spp.) i altres gèneres. Així en una sola visita es poden observar una bona part de les espècies migradores típiques en un espai relativament petit. Fins i tot, s’han observat espècies rares a nivell estatal, com Bitxac siberià (Saxicola torquatus maura), el Tallarol xerraire (Sylvia curruca) o la Tallareta sarda (Sylvia sarda), de la qual només hi ha dues cites prèvies a la Península Ibèrica.

Mascle de Cotxa cua-roja 

Mosquiter comú

Ocells aquàtics

S’han citat 46 espècies de larolimícols, destacant per la seva escassetat a Catalunya el Territ de Temminck (Calidris temminckii), el Territ gros (Calidris canutus) i la Gavina capblanca (Larus genei). A més, s’han vist estols d’interès, tenint en compte el reduït espai del que disposen, com ara 90 exemplars de Gamba roja (Tringa totanus), 38 exs. de Cames llargues (Himantopus himantopus), 30 exs. de Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos), 200 exs. de Fumarell negre (Chlydonias niger) o 40 exs. de Gavina corsa (Larus audouinii). 

Mascle de Cames llargues

De vegades grups grans de limícols busquen un lloc on aturar-se, però les condicions actuals de la desembocadura no faciliten gaires refugis. En la foto, un grup de cames llargues en migració primaveral sobrevola la desembocadura.

Tot i la forta pressió humana i l'escassetat de llocs adients, de vegades apareixen espècies molt interessants com aquests dos tètols cuabarrats.

Pel que fa a les altres famílies d’aquàtiques, cal destacar la presència d'ardèids, com per exemple el Martinet ros (Ardeola ralloides), l’Agró roig (Ardea purpurea), el Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) o el Martinet menut (Ixobrychus minutus) i també de ràl·lids, com per exemple la Polla pintada (Porzana porzana). A més, s’ha citat puntualment el Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), el Flamenc (Phoenicopterus roseus) i, pel que fa a la resta de grups, destaca el Mussol emigrant (Asio flammeus).

Agró roig juvenil

Reproductors

A l'època de cria queden ben palesos el grau d’artificialitació de l’espai, les seves dimensions reduïdes i l’elevat grau de pressió humana que pateix aquest indret. Així, sense comptar els parcs circumdants, en general només s’ha comprovat la nidificació d’espècies abundants a nivell català, com l’Ànec collverd (Anas platyrhynchos), la Polla d´aigua (Gallinula chloropus), la Cogullada vulgar (Galerida cristata), el Rossinyol bord (Cettia cetti), el Trist (Cisticola juncidis), el Pardal comú (Passer domesticus) i el Pardal xarrec (Passer montanus). Únicament cal destacar la reproducció regular del Corriol petit (Charadrius dubius) i la cria esporàdica de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Femella d'Ànec collverd amb les sevres cries.

Mascle de Corriol petit al seu territori de reproducció.

Hivernants

 A l´hivern, normalment s´observen espècies comunes a les zones humides catalanes,  com el Cabusset (Tachybaptus ruficollis), el Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el Martinet blanc (Egretta garzetta), el Bernat pescaire (Ardea cinerea), l’Esplugabous (Bubulcus ibis), el Xarxet (Anas crecca), el Rascló (Rallus aquaticus), el Becadell comú (Gallinago gallinago), la Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos), la Gavina vulgar (Larus ridibundus), la Gavina capnegra (Larus melanocephalus), el Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i el Blauet (Alcedo atthis). No obstant això, també s’han vist espècies més escasses, com el Bec de serra mitjà (Mergus serrator), el Territ menut (Calidris minuta), la Becada (Scolopax rusticola), el Becadell sord (Lymnocryptes minimus), la Gavina cendrosa (Larus canus), el Colltort (Jynx torquilla) i inclús una espècie rara a nivell català, la Piula grossa (Anthus richardi).

Becs de serra mitjà

Val a dir que aquests resultats podrien ser força més importants si l’espai tingués un grau de protecció major i, així els ocells disposessin de més seguretat. Especialment preocupant és la presència continuada de pescadors en els darrers anys i de gent que simplement transita per la zona fora del camí que hi ha al costat del mur de contenció. A més, és una zona on habitualment es capturen ocells amb pega i en els darrers 2 anys hi ha hagut un brot de botulisme.

Conclusió

Per concloure, és necessari reincidir en la importància de la conservació de les petites zones humides litorals, per degradades que puguin estar, degut a la seva transcendència per als ocells migradors i altres éssers vius, com a lloc de refugi i alimentació en les seves escales migratòries. La desembocadura del Besòs no és l´únic cas, també perillen La Tordera, El Foix, Cubelles i els Salats i Muntanyans del Tarragonès, entre d'altres.

Els problemes de conservació

El riu Besòs ha estat maltractat històricament per l’home de diverses maneres. L’agressió més destructiva, i que paradoxalment més renom l’hi ha donat en el passat recent, fou l’elevada contaminació de les seves aigües degut als abocaments de tot tipus que arribaven sense depurar. La contaminació es va mitigar, en part, per la implantació dels sistemes de depuració al llarg de finals de la dècada dels 90 del segle passat i actualment no és el problema més greu. A principis del segle XXI, tot just quan es començava a albirar una recuperació notable de l’ecosistema fluvial, van aparèixer altres agressions coincidint amb la incorporació de part del riu Besòs a la Xarxa Natura 2000. Aquestes agressions, que estan empobrint i degradant l’ecosistema fluvial, apagant la seva bellesa i que afecten també a la imatge que percep la societat, provenen del traçat d’infraestructures per la llera fluvial i les planes al·luvials. A partir del 2006, i fins ara, s’han succeït sense discontinuïtat tot un seguit d’obres: primer es va soterrar una canonada d’aigües d’ATLL a la llera fluvial, desprès es van iniciar les obres del TAV que retallaven la llera fluvial en part de la Xarxa Natura i que a dia d’avui encara no han terminat, i l’últim projecte que està afectant de nou la llera és el pas d’un gasoducte. Les afeccions per obres no s’acaben aquí, sinó que hi ha prevista alguna infraestructura més que creuarà perpendicularment el curs fluvial. Potser, fins i tot, existeixen més agressions previstes que encara no han sortit a la llum i que es volen desenvolupar en la llera i plana al·luvial del Besòs, aquesta terra de ningú, oblidada i sense llei.

L’efecte de les obres sobre l’ecosistema fluvial

Els efectes negatius de les obres sobre l’ecosistema fluvial del Besòs han estat de diversos tipus (ambientals i socials, especialment), de diferents graus, directes i indirectes. L’ecosistema fluvial, en alguns trams, es pot acabar recuperant de nou, amb el pas dels anys. En altres trams, però, l’afecció és irreversible. El més greu és que actualment no es veu cap signe, o mostra de què s’hagi previst una actuació íntegral i eficient de compensació a posteriori de les obres. Tot i això, els naturalistes esperen que en el cas d'existir una actuació de compensació, aquesta no suposi una plantada d’arbres al·lòctons a l'estil d'un jardí, o un gran projecte de recuperació de milers i milers d’euros que torni a significar una entrada de maquinària pesant i regirar-ho tot una altra vegada.  A continuació podeu trobar subapartats que tracten els principals tipus d’afeccions que ha sofert l’ecosistema del Besòs relacionats amb les obres.

Eliminació de la vegetació natural, d’invertebrats i de petits vertebrats en superfícies amples

Les obres comporten una eliminació radical de la vegetació natural. Formacions d’interès comunitari, com les junqueres, han quedat devastades, fins i tot dins la Xarxa Natura. A tot això s’ha d’afegir que l’acció de la maquinària pesant aniquilant tot un seguit d’invertebrats i vertebrats que es troben a les lleres fluvials.

Abans de les obres de la canalització d’aigua d’ATLL i de les obres del TAV, els herbassars assolien cada primavera altures de més de 1,50 metres. Aquests herbassars formaven una pantalla que protegia als ocells aquàtics i els proporcionava refugi per nidificar. En èpoques de crescudes del riu, els herbassars es doblegaven fàcilment per la força de l’aigua i no ocasionaven oclusions d’importància ni en ponts ni en cap infraestructura. Actualment, els herbassars encara no s’han recuperat de les afeccions de les obres i el potencial de reproducció dels ocells aquàtics com les polles d’aigua i els ànecs collverds és només una ombra del que era abans de les obres.

Martorelles, juliol del 2008. Maquinària desviant el riu dins la Xarxa Natura 2000. L’afecció sobre tot l’ecosistema fluvial és evident. La tortuga de rierol és un dels vertebrats que probablement ha patit més impacte directe.

Abans de les obres. Fragment de bosc de ribera a Martorelles. Un fragment amb els clàssics representants: salzes, pollancres, verns, boga i canyís.

Durant les obres, febrer 2009. Detall del fragment anterior, s’aprecia a la riba contrària tota una zona de terra remoguda, i la desaparició quasi completa del canyís i la boga.

Martorelles, abans de les obres. En el límit entre la llera fluvial i la riba hi havia pollancres, oms i salzes.

Martorelles, desembre 2010. No hi queda cap arbre.

Els pollancres i altres arbres en creixement, varen desaparèixer de la llera fluvial de Martorelles a causa de les obres.

A Martorelles, a l’actualitat hi ha dues flamants pistes, una a cada banda del riu; el riu es troba encaixonat. Malgrat que és un tram bastant visitat per martinets blancs, bernats pescaires i altres aquàtiques, constantment es veuen espantadisses pel trànsit de persones per ambdues pistes.

Martorelles, desembre 2010. Pista riba esquerra.

Martorelles, desembre 2010. Pista riba dreta.

Recentment, les excavadores han eliminat la vegetació de la llera fluvial en els termes de Montcada i Reixac, La Llagosta i St. Fost de Campsentelles. Això representa desenes de metres d’amplada de destrucció. Però, tant gran serà la canonada del gasoducte? En els plans d’obra s’acostumen a especificar les amplades de les rases i tot un seguit de detalls en referència a la dimensió de l’obra i ocupació d’espai. S’ajusta el que li han fet a la llera fluvial als detalls tècnics dels plans d’obra? L’impacte s’ha produït al llarg de quilòmetres de la llera fluvial, a banda i banda del riu.

La Llagosta, desembre 2010. Mirant al sud.

La Llagosta, desembre 2010. Mirant al nord.

Montcada i Reixac, gener 2011. Jonc boval (Scirpus holoschoenus). 

Montcada i Reixac, gener 2011. Les actuacions sobre la llera fluvial han eliminat hàbitats considerats d’interès comunitari. L’impacte del gasoducte afecta a jonqueres de jonc boval. A la dreta de la fotografia es veuen els joncs bovals que han sobreviscut, noteu tota l’extensió a l’esquerra on la jonquera ha quedat devastada.

Montcada i Reixac, gener 2011. Mirant cap al nord es veu tota aquesta extensió de llera fluvial devastada, desenes de metres d’amplada.

Montcada i Reixac, 2011. Mirant cap al sud es veu una imatge idèntica a l’anterior.

Compactació del terreny per l’activitat dels vehicles pesants durant l’activitat de construcció

El pas de la maquinària pesant condueix a una pèrdua de la permeabilitat del terreny, el que afecta a la recàrrega dels aqüífers i provoca més riscos durant les riuades, perquè la capacitat d’absorció de l’aigua per part del terra disminueix. L’aigua, durant una crescuda, relliscaria en tota aquesta superfície plana i llisa, sense cap vegetació que li fes de fre.

Martorelles, 27-05-08. Aquesta pista es va practicar poc abans d’aquesta data i encara no patia un trànsit continu de camions i altres vehicles d’obres. Malgrat això, la superfície del terra mostra ja signes de compactació.

St. Fost, desembre 2010. Les obres han acabat gairebé i les pistes encara mantenen aquesta amplada per on poden transitar 2 camions alhora. Amb motiu del soterrament de la canonada d’ATLL i de la construcció del TAV, es va fer una ampliació i modificació de l’antiga pista. Les obres gairebé estan enllestides, pel que no hi ha cap argument lògic per mantenir aquesta amplada de pista. Noteu el ferm de la pista compactat a causa del pas regular de vehicles.

Obertures de noves pistes, eixamplament i condicionament de les pistes existents, i facilitació de la freqüentació de vehicles externs a les obres

Ara, hi ha pistes transitables per a gairebé qualsevol vehicle de nord a sud dins la llera fluvial en gran part del recorregut del riu. Part dels accessos a les pistes des de les carreteres romanen oberts dia i nit. Arran d’això, es produeixen abocaments de runes i mobles, la imatge del riu queda més degradada, la qual cosa deriva en altres problemes (manca d’interès per administracions, els ciutadans desaprensius augmenten la seva activitat, etc.). Les pistes recents també han significat una fragmentació de l’hàbitat, els efectes més dramàtics com a conseqüència d'això s’han donat al tram que discorre des de Martorelles al naixement del riu. En aquest tram, gairebé no hi havia trànsit humà a la llera fluvial abans de les obres. A parir de les obres del TAV i la canonada d’aigües, es van obrir i eixamplar diverses pistes a la llera fluvial (una a cada banda del riu) que han desencadenat un pas continu i regular de persones i vehicles per dins la llera fluvial, i molt a prop del riu. La freqüentació humana regular i intensa en la proximitat del riu comporta que els ocells defugin l'àrea. Curiosament, aquesta part afectada es troba dins la Xarxa Natura 2000.

No es coneix si les pistes creades es reduiran en el futur, si no és així els efectes esmentats es poden considerar sense retorn.

La Llagosta, desembre 2010. L’accés a la llera fluvial està tancat, així s’eviten les visites per efectuar abocaments il·legals.

St. Fost de Campsentelles, desembre 2010. Tot i l’obstacle situat a la meitat de la pista, l’accés és possible pels vehicles.

Montmeló, gener 2011. Aquest accés a la pista de la llera dreta del riu Besòs des del polígon industrial sempre està obert.

Montmeló, gener 2011. La pista, perfectament practicable amb qualsevol vehicle, discorre al llarg de quilòmetres de la llera fluvial.

Martorelles, desembre 2010. A l’esquerra de la foto es veu el trencall de la pista que baixa a la llera fluvial i transcorre en sentit nord fins gairebé el naixement del riu.

St. Fost de Campsentelles, gener 2011. Aquest accés està contínuament obert quan antigament estava absolutament bloquejat. Una porta oberta als abocaments i altres activitats perjudicials.

Tots els accessos a les pistes de la llera fluvial fora d’horari i/o calendari d’obres haurien de mantenir-se tancats als vehicles que no pertanyen al grup de serveis, per tal d'evitar les visites nocturnes de persones incíviques que aboquen impunement runes i mobles a l’espai fluvial, que és patrimoni de tots i no cap deixalleria oberta a tothom.

L’amplada de les pistes s’hauria de reduir, i eliminar una pista en aquells trams on n'hi ha dues. A hores d'ara únicament resta alguna petita extensió sense pistes en part de les lleres dels termes de Montmeló i Montornés.

Reducció de la llera fluvial a la Xarxa Natura 2000

Dins la Xarxa Natura i al llarg d’aproximadament 1100 metres de recorregut de riu, el traçat del TAV ha ocupat al voltant d’1/3 part de la llera fluvial. Això significa que s’han reduït els espais naturals de la Xarxa Natura sense que s’hagi pensat en mesures compensatòries de cap tipus, per exemple una ampliació de la Xarxa Natura del Besòs, per tal de mitigar aquesta pèrdua.

A més amés, no sembla que s’hagi previst instal·lar pantalles acústiques en el traçat del TAV al seu pas per la Xarxa Natura 2000. El pas dels TAVs sense les pantalles afectarà, de manera segura i greu, a les aus i a les seves abundàncies, donada la seva proximitat i la pertorbació auditiva i visual que crearan els trens a alta velocitat.

Tram de Martorelles, zona inclosa en la Xarxa Natura 2000, abans de les obres del TAV.

Tram de Martorelles, després de les obres del TAV. S’aprecia la desviació del riu, l’eliminació i empobriment de la vegetació, i la reducció de l’ecosistema fluvial per construcció del TAV.

La construcció del TAV ha significat al voltant d’1/3 de reducció d’espai fluvial de la Xarxa Natura a l’altura de Mollet del Vallès/Martorelles. Fixeu-vos en la fletxa blanca (zona de la llera fluvial construïda) i en la blava (part de la llera fluvial que ha quedat sense construir).

La gran infraestructura. Que passarà quan circuli el TAV sinó hi ha pantalles acústiques?

Reducció dels espais naturals de la plana al·luvial

Entre d’altres, s’ha fragmentat l’arboreda de ribera més extensa de tot el riu amb el traçat del TAV pel mig. Un espai on se situa l’únic territori reproductor conegut del Picot garser petit (Dendrocopus minor) a l’entorn immediat del riu.

Pollancreda de l’Alomar. La pollancreda més extensa de tota la plana al·luvial del riu Besòs. El traçat del TAV ha significat la seva fragmentació i una reducció pròxima al 50% de la massa forestal.

L’efecte de la ramaderia intensiva sense control ni regulació

El trànsit constant de grans ramats d’ovelles i cabres, i alguns cavalls, acaba empobrint el substrat herbaci i arbustiu, part indispensable de l’ecosistema del Besòs de cara a sustentar la biodiversitat. Per la reproducció dels ocells aquàtics i dels terrestres es requereix una massa herbàcia ben desenvolupada, i l’acció de les ovelles no deixa que la vegetació es recuperi i assoleixi un recobriment adient. El pas d’ovelles, durant plena època reproductiva, també pot produir fracassos reproductors en espècies aquàtiques com ara el Corriol petit (Charadrius dubius) o l’Ànec collverd (Anas platyrhynchos). És força comú observar com el pas d’ovelles provoca espantades dels ocells aquàtics en època reproductora, ocells que en ocasions poden estar covant o acompanyant als seus pollets de curta edat. La pressió ramadera està conduint a un empobriment dràstic de la biodiversitat de l’ecosistema fluvial.

Un ramat d’ovelles com aquest, que visiti regularment un tram fluvial, és suficient per acabar empobrint dràsticament els herbassars naturals de la llera fluvial. Cal una regulació efectiva d’aquesta activitat. Fotografia feta al tram de La Llagosta. 

També el pas d’ovelles comporta la fugida dels ocells aquàtics. Un estol d’ànecs collverds fugint d’un ramat. Fotografia feta al tram de La Llagosta.

L’única omeda de certa envergadura a la llera fluvial del riu Besòs es troba a La Llagosta. Fixeu-vos en la vegetació herbàcia d’altura tristament baixa degut a l’acció contínua dels ramats.

En aquesta fotografia s’aprecia clarament l’efecte de les ovelles i cabres sobre la vegetació herbàcia i l’arbustiva. La vegetació no pot assolir una altura suficient per formar una coberta de certa entitat. En aquest emplaçament hi havia un bogar que ha quedat devastat per l’acció dels ramats.

En el següent link podreu esbrinar que diu l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) sobre l’aprofitament de la llera per usos ramaders:

http://acaweb.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P4800496111216968925833

(Consultat el 14-11-2011).

El contingut és aquest:

Llera

D'una banda, la llera està sotmesa a uns usos comuns, oberts al gaudi de tothom, sense necessitat d'autorització administrativa i de conformitat amb el que disposin les lleis i els reglaments. Aquests usos són: fer servir les aigües superficials a les lleres públiques per beure, banyar-se i altres usos domèstics, i també per abeurar els ramats. Això no implicarà una alteració de la qualitat i el cabal de les aigües ni de l'estat de l'ecosistema aquàtic en el seu conjunt.

Requeriran autorització específica els usos comuns especials següents:

• La navegació i la flotació.
• L'establiment de barques de pas i els seus embarcadors.
• Qualsevol altre ús, no inclòs en els usos comuns descrits anteriorment, que no exclogui la utilització del recurs per tercers.

D'altra banda, la utilització o l’aprofitament per particulars de les lleres o dels béns que hi ha situats requerirà la prèvia concessió o autorització administrativa. Per a l'atorgament de concessions o autoritzacions per aprofitaments d'àrids, pastures i vegetació arbòria o arbustiva, i l’establiment de ponts o passarel·les, embarcadors i instal·lacions per a banys públics, es considerarà la possible incidència ecològica desfavorable i s’exigiran les garanties adequades per a la restitució del medi.

Finalment, el fet que una llera sigui privada no autoritza a donar-li usos ni a fer-hi obres que puguin fer variar el curs natural de les aigües en perjudici de l'interès públic o de tercers. A més a més, aquestes possibles actuacions, en cas de ser afectades per la força de les avingudes, no han de representar danys a persones o béns.

I la realitat és que ningú demana els permisos als pastors, ni tampoc hi ha cap intent de regular l’aprofitament dels ramaders. No cal una prohibició absoluta de la ramaderia, però si una regulació lògica per compatibilitzar aquest ús amb la conservació dels valors naturals de l’ecosistema fluvial. Reduir la pressió dels ramats i la seva freqüència de pas per l’aprofitament de la vegetació de les lleres és cabdal. Novament la paradoxa:

·       Al sector 1 (naixement del Besòs/desembocadura del riu Ripoll) en el què hi ha una zona inclosa catalogada com Xarxa Natura, els ramats estan empobrint contínuament els hàbitats; està gestionat per l’ACA.

·       Al sector 2 (naixement riu Ripoll/desembocadura riu Besòs), sense cap figura de protecció, no es deixa pasturar als ramats; està gestionat per la Diputació de Barcelona.