Valors ornitològics de la desembocadura del Besòs

El tram final del riu Besòs és una zona important per a l'avifauna durant l'època migratòria, sobretot per als passeriformes i per a tot un seguit d'espècies aquàtiques. Així, s’han citat a la desembocadura i el seu entorn un total de 208 espècies d’ocells en 12 anys de treball de camp, tant aturades a l’indret, com en migració activa o al litoral. En el passat, de ben segur que tenia una importància molt més cabdal quan la desembocadura no estava tan humanitzada, però malauradament no s’han trobat referències naturalístiques publicades.

La desembocadura del Besòs, juntament amb els parcs urbans que presenta a la seva riba, com el Parc del Litoral, són els únics espais "naturals" existents a Sant Adrià de Besòs. Tot plegat forma un conjunt d'illetes enmig de l’àrea urbana que atrau els ocells migrants, especialment als passeriformes, amb una inusual concentració de tallarols (Sylvia spp.), boscarles (Acrocephalus spp.), bitxacs (Saxicola spp.), mosquiters (Phylloscopus spp.), còlits (Oenanthe spp.), cotxes (Phoenicurus spp.) i altres gèneres. Així en una sola visita es poden observar una bona part de les espècies migradores típiques en un espai relativament petit. Fins i tot, s’han observat espècies rares a nivell estatal, com Bitxac siberià (Saxicola torquatus maura), el Tallarol xerraire (Sylvia curruca) o la Tallareta sarda (Sylvia sarda), de la qual només hi ha dues cites prèvies a la Península Ibèrica.

Mascle de Cotxa cua-roja 

Mosquiter comú

Ocells aquàtics

S’han citat 46 espècies de larolimícols, destacant per la seva escassetat a Catalunya el Territ de Temminck (Calidris temminckii), el Territ gros (Calidris canutus) i la Gavina capblanca (Larus genei). A més, s’han vist estols d’interès, tenint en compte el reduït espai del que disposen, com ara 90 exemplars de Gamba roja (Tringa totanus), 38 exs. de Cames llargues (Himantopus himantopus), 30 exs. de Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos), 200 exs. de Fumarell negre (Chlydonias niger) o 40 exs. de Gavina corsa (Larus audouinii). 

Mascle de Cames llargues

De vegades grups grans de limícols busquen un lloc on aturar-se, però les condicions actuals de la desembocadura no faciliten gaires refugis. En la foto, un grup de cames llargues en migració primaveral sobrevola la desembocadura.

Tot i la forta pressió humana i l'escassetat de llocs adients, de vegades apareixen espècies molt interessants com aquests dos tètols cuabarrats.

Pel que fa a les altres famílies d’aquàtiques, cal destacar la presència d'ardèids, com per exemple el Martinet ros (Ardeola ralloides), l’Agró roig (Ardea purpurea), el Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) o el Martinet menut (Ixobrychus minutus) i també de ràl·lids, com per exemple la Polla pintada (Porzana porzana). A més, s’ha citat puntualment el Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), el Flamenc (Phoenicopterus roseus) i, pel que fa a la resta de grups, destaca el Mussol emigrant (Asio flammeus).

Agró roig juvenil

Reproductors

A l'època de cria queden ben palesos el grau d’artificialitació de l’espai, les seves dimensions reduïdes i l’elevat grau de pressió humana que pateix aquest indret. Així, sense comptar els parcs circumdants, en general només s’ha comprovat la nidificació d’espècies abundants a nivell català, com l’Ànec collverd (Anas platyrhynchos), la Polla d´aigua (Gallinula chloropus), la Cogullada vulgar (Galerida cristata), el Rossinyol bord (Cettia cetti), el Trist (Cisticola juncidis), el Pardal comú (Passer domesticus) i el Pardal xarrec (Passer montanus). Únicament cal destacar la reproducció regular del Corriol petit (Charadrius dubius) i la cria esporàdica de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Femella d'Ànec collverd amb les sevres cries.

Mascle de Corriol petit al seu territori de reproducció.

Hivernants

 A l´hivern, normalment s´observen espècies comunes a les zones humides catalanes,  com el Cabusset (Tachybaptus ruficollis), el Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el Martinet blanc (Egretta garzetta), el Bernat pescaire (Ardea cinerea), l’Esplugabous (Bubulcus ibis), el Xarxet (Anas crecca), el Rascló (Rallus aquaticus), el Becadell comú (Gallinago gallinago), la Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos), la Gavina vulgar (Larus ridibundus), la Gavina capnegra (Larus melanocephalus), el Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i el Blauet (Alcedo atthis). No obstant això, també s’han vist espècies més escasses, com el Bec de serra mitjà (Mergus serrator), el Territ menut (Calidris minuta), la Becada (Scolopax rusticola), el Becadell sord (Lymnocryptes minimus), la Gavina cendrosa (Larus canus), el Colltort (Jynx torquilla) i inclús una espècie rara a nivell català, la Piula grossa (Anthus richardi).

Becs de serra mitjà

Val a dir que aquests resultats podrien ser força més importants si l’espai tingués un grau de protecció major i, així els ocells disposessin de més seguretat. Especialment preocupant és la presència continuada de pescadors en els darrers anys i de gent que simplement transita per la zona fora del camí que hi ha al costat del mur de contenció. A més, és una zona on habitualment es capturen ocells amb pega i en els darrers 2 anys hi ha hagut un brot de botulisme.

Conclusió

Per concloure, és necessari reincidir en la importància de la conservació de les petites zones humides litorals, per degradades que puguin estar, degut a la seva transcendència per als ocells migradors i altres éssers vius, com a lloc de refugi i alimentació en les seves escales migratòries. La desembocadura del Besòs no és l´únic cas, també perillen La Tordera, El Foix, Cubelles i els Salats i Muntanyans del Tarragonès, entre d'altres.