Els problemes de conservació

El riu Besòs ha estat maltractat històricament per l’home de diverses maneres. L’agressió més destructiva, i que paradoxalment més renom l’hi ha donat en el passat recent, fou l’elevada contaminació de les seves aigües degut als abocaments de tot tipus que arribaven sense depurar. La contaminació es va mitigar, en part, per la implantació dels sistemes de depuració al llarg de finals de la dècada dels 90 del segle passat i actualment no és el problema més greu. A principis del segle XXI, tot just quan es començava a albirar una recuperació notable de l’ecosistema fluvial, van aparèixer altres agressions coincidint amb la incorporació de part del riu Besòs a la Xarxa Natura 2000. Aquestes agressions, que estan empobrint i degradant l’ecosistema fluvial, apagant la seva bellesa i que afecten també a la imatge que percep la societat, provenen del traçat d’infraestructures per la llera fluvial i les planes al·luvials. A partir del 2006, i fins ara, s’han succeït sense discontinuïtat tot un seguit d’obres: primer es va soterrar una canonada d’aigües d’ATLL a la llera fluvial, desprès es van iniciar les obres del TAV que retallaven la llera fluvial en part de la Xarxa Natura i que a dia d’avui encara no han terminat, i l’últim projecte que està afectant de nou la llera és el pas d’un gasoducte. Les afeccions per obres no s’acaben aquí, sinó que hi ha prevista alguna infraestructura més que creuarà perpendicularment el curs fluvial. Potser, fins i tot, existeixen més agressions previstes que encara no han sortit a la llum i que es volen desenvolupar en la llera i plana al·luvial del Besòs, aquesta terra de ningú, oblidada i sense llei.

L’efecte de les obres sobre l’ecosistema fluvial

Els efectes negatius de les obres sobre l’ecosistema fluvial del Besòs han estat de diversos tipus (ambientals i socials, especialment), de diferents graus, directes i indirectes. L’ecosistema fluvial, en alguns trams, es pot acabar recuperant de nou, amb el pas dels anys. En altres trams, però, l’afecció és irreversible. El més greu és que actualment no es veu cap signe, o mostra de què s’hagi previst una actuació íntegral i eficient de compensació a posteriori de les obres. Tot i això, els naturalistes esperen que en el cas d'existir una actuació de compensació, aquesta no suposi una plantada d’arbres al·lòctons a l'estil d'un jardí, o un gran projecte de recuperació de milers i milers d’euros que torni a significar una entrada de maquinària pesant i regirar-ho tot una altra vegada.  A continuació podeu trobar subapartats que tracten els principals tipus d’afeccions que ha sofert l’ecosistema del Besòs relacionats amb les obres.

Eliminació de la vegetació natural, d’invertebrats i de petits vertebrats en superfícies amples

Les obres comporten una eliminació radical de la vegetació natural. Formacions d’interès comunitari, com les junqueres, han quedat devastades, fins i tot dins la Xarxa Natura. A tot això s’ha d’afegir que l’acció de la maquinària pesant aniquilant tot un seguit d’invertebrats i vertebrats que es troben a les lleres fluvials.

Abans de les obres de la canalització d’aigua d’ATLL i de les obres del TAV, els herbassars assolien cada primavera altures de més de 1,50 metres. Aquests herbassars formaven una pantalla que protegia als ocells aquàtics i els proporcionava refugi per nidificar. En èpoques de crescudes del riu, els herbassars es doblegaven fàcilment per la força de l’aigua i no ocasionaven oclusions d’importància ni en ponts ni en cap infraestructura. Actualment, els herbassars encara no s’han recuperat de les afeccions de les obres i el potencial de reproducció dels ocells aquàtics com les polles d’aigua i els ànecs collverds és només una ombra del que era abans de les obres.

Martorelles, juliol del 2008. Maquinària desviant el riu dins la Xarxa Natura 2000. L’afecció sobre tot l’ecosistema fluvial és evident. La tortuga de rierol és un dels vertebrats que probablement ha patit més impacte directe.

Abans de les obres. Fragment de bosc de ribera a Martorelles. Un fragment amb els clàssics representants: salzes, pollancres, verns, boga i canyís.

Durant les obres, febrer 2009. Detall del fragment anterior, s’aprecia a la riba contrària tota una zona de terra remoguda, i la desaparició quasi completa del canyís i la boga.

Martorelles, abans de les obres. En el límit entre la llera fluvial i la riba hi havia pollancres, oms i salzes.

Martorelles, desembre 2010. No hi queda cap arbre.

Els pollancres i altres arbres en creixement, varen desaparèixer de la llera fluvial de Martorelles a causa de les obres.

A Martorelles, a l’actualitat hi ha dues flamants pistes, una a cada banda del riu; el riu es troba encaixonat. Malgrat que és un tram bastant visitat per martinets blancs, bernats pescaires i altres aquàtiques, constantment es veuen espantadisses pel trànsit de persones per ambdues pistes.

Martorelles, desembre 2010. Pista riba esquerra.

Martorelles, desembre 2010. Pista riba dreta.

Recentment, les excavadores han eliminat la vegetació de la llera fluvial en els termes de Montcada i Reixac, La Llagosta i St. Fost de Campsentelles. Això representa desenes de metres d’amplada de destrucció. Però, tant gran serà la canonada del gasoducte? En els plans d’obra s’acostumen a especificar les amplades de les rases i tot un seguit de detalls en referència a la dimensió de l’obra i ocupació d’espai. S’ajusta el que li han fet a la llera fluvial als detalls tècnics dels plans d’obra? L’impacte s’ha produït al llarg de quilòmetres de la llera fluvial, a banda i banda del riu.

La Llagosta, desembre 2010. Mirant al sud.

La Llagosta, desembre 2010. Mirant al nord.

Montcada i Reixac, gener 2011. Jonc boval (Scirpus holoschoenus). 

Montcada i Reixac, gener 2011. Les actuacions sobre la llera fluvial han eliminat hàbitats considerats d’interès comunitari. L’impacte del gasoducte afecta a jonqueres de jonc boval. A la dreta de la fotografia es veuen els joncs bovals que han sobreviscut, noteu tota l’extensió a l’esquerra on la jonquera ha quedat devastada.

Montcada i Reixac, gener 2011. Mirant cap al nord es veu tota aquesta extensió de llera fluvial devastada, desenes de metres d’amplada.

Montcada i Reixac, 2011. Mirant cap al sud es veu una imatge idèntica a l’anterior.

Compactació del terreny per l’activitat dels vehicles pesants durant l’activitat de construcció

El pas de la maquinària pesant condueix a una pèrdua de la permeabilitat del terreny, el que afecta a la recàrrega dels aqüífers i provoca més riscos durant les riuades, perquè la capacitat d’absorció de l’aigua per part del terra disminueix. L’aigua, durant una crescuda, relliscaria en tota aquesta superfície plana i llisa, sense cap vegetació que li fes de fre.

Martorelles, 27-05-08. Aquesta pista es va practicar poc abans d’aquesta data i encara no patia un trànsit continu de camions i altres vehicles d’obres. Malgrat això, la superfície del terra mostra ja signes de compactació.

St. Fost, desembre 2010. Les obres han acabat gairebé i les pistes encara mantenen aquesta amplada per on poden transitar 2 camions alhora. Amb motiu del soterrament de la canonada d’ATLL i de la construcció del TAV, es va fer una ampliació i modificació de l’antiga pista. Les obres gairebé estan enllestides, pel que no hi ha cap argument lògic per mantenir aquesta amplada de pista. Noteu el ferm de la pista compactat a causa del pas regular de vehicles.

Obertures de noves pistes, eixamplament i condicionament de les pistes existents, i facilitació de la freqüentació de vehicles externs a les obres

Ara, hi ha pistes transitables per a gairebé qualsevol vehicle de nord a sud dins la llera fluvial en gran part del recorregut del riu. Part dels accessos a les pistes des de les carreteres romanen oberts dia i nit. Arran d’això, es produeixen abocaments de runes i mobles, la imatge del riu queda més degradada, la qual cosa deriva en altres problemes (manca d’interès per administracions, els ciutadans desaprensius augmenten la seva activitat, etc.). Les pistes recents també han significat una fragmentació de l’hàbitat, els efectes més dramàtics com a conseqüència d'això s’han donat al tram que discorre des de Martorelles al naixement del riu. En aquest tram, gairebé no hi havia trànsit humà a la llera fluvial abans de les obres. A parir de les obres del TAV i la canonada d’aigües, es van obrir i eixamplar diverses pistes a la llera fluvial (una a cada banda del riu) que han desencadenat un pas continu i regular de persones i vehicles per dins la llera fluvial, i molt a prop del riu. La freqüentació humana regular i intensa en la proximitat del riu comporta que els ocells defugin l'àrea. Curiosament, aquesta part afectada es troba dins la Xarxa Natura 2000.

No es coneix si les pistes creades es reduiran en el futur, si no és així els efectes esmentats es poden considerar sense retorn.

La Llagosta, desembre 2010. L’accés a la llera fluvial està tancat, així s’eviten les visites per efectuar abocaments il·legals.

St. Fost de Campsentelles, desembre 2010. Tot i l’obstacle situat a la meitat de la pista, l’accés és possible pels vehicles.

Montmeló, gener 2011. Aquest accés a la pista de la llera dreta del riu Besòs des del polígon industrial sempre està obert.

Montmeló, gener 2011. La pista, perfectament practicable amb qualsevol vehicle, discorre al llarg de quilòmetres de la llera fluvial.

Martorelles, desembre 2010. A l’esquerra de la foto es veu el trencall de la pista que baixa a la llera fluvial i transcorre en sentit nord fins gairebé el naixement del riu.

St. Fost de Campsentelles, gener 2011. Aquest accés està contínuament obert quan antigament estava absolutament bloquejat. Una porta oberta als abocaments i altres activitats perjudicials.

Tots els accessos a les pistes de la llera fluvial fora d’horari i/o calendari d’obres haurien de mantenir-se tancats als vehicles que no pertanyen al grup de serveis, per tal d'evitar les visites nocturnes de persones incíviques que aboquen impunement runes i mobles a l’espai fluvial, que és patrimoni de tots i no cap deixalleria oberta a tothom.

L’amplada de les pistes s’hauria de reduir, i eliminar una pista en aquells trams on n'hi ha dues. A hores d'ara únicament resta alguna petita extensió sense pistes en part de les lleres dels termes de Montmeló i Montornés.

Reducció de la llera fluvial a la Xarxa Natura 2000

Dins la Xarxa Natura i al llarg d’aproximadament 1100 metres de recorregut de riu, el traçat del TAV ha ocupat al voltant d’1/3 part de la llera fluvial. Això significa que s’han reduït els espais naturals de la Xarxa Natura sense que s’hagi pensat en mesures compensatòries de cap tipus, per exemple una ampliació de la Xarxa Natura del Besòs, per tal de mitigar aquesta pèrdua.

A més amés, no sembla que s’hagi previst instal·lar pantalles acústiques en el traçat del TAV al seu pas per la Xarxa Natura 2000. El pas dels TAVs sense les pantalles afectarà, de manera segura i greu, a les aus i a les seves abundàncies, donada la seva proximitat i la pertorbació auditiva i visual que crearan els trens a alta velocitat.

Tram de Martorelles, zona inclosa en la Xarxa Natura 2000, abans de les obres del TAV.

Tram de Martorelles, després de les obres del TAV. S’aprecia la desviació del riu, l’eliminació i empobriment de la vegetació, i la reducció de l’ecosistema fluvial per construcció del TAV.

La construcció del TAV ha significat al voltant d’1/3 de reducció d’espai fluvial de la Xarxa Natura a l’altura de Mollet del Vallès/Martorelles. Fixeu-vos en la fletxa blanca (zona de la llera fluvial construïda) i en la blava (part de la llera fluvial que ha quedat sense construir).

La gran infraestructura. Que passarà quan circuli el TAV sinó hi ha pantalles acústiques?

Reducció dels espais naturals de la plana al·luvial

Entre d’altres, s’ha fragmentat l’arboreda de ribera més extensa de tot el riu amb el traçat del TAV pel mig. Un espai on se situa l’únic territori reproductor conegut del Picot garser petit (Dendrocopus minor) a l’entorn immediat del riu.

Pollancreda de l’Alomar. La pollancreda més extensa de tota la plana al·luvial del riu Besòs. El traçat del TAV ha significat la seva fragmentació i una reducció pròxima al 50% de la massa forestal.

L’efecte de la ramaderia intensiva sense control ni regulació

El trànsit constant de grans ramats d’ovelles i cabres, i alguns cavalls, acaba empobrint el substrat herbaci i arbustiu, part indispensable de l’ecosistema del Besòs de cara a sustentar la biodiversitat. Per la reproducció dels ocells aquàtics i dels terrestres es requereix una massa herbàcia ben desenvolupada, i l’acció de les ovelles no deixa que la vegetació es recuperi i assoleixi un recobriment adient. El pas d’ovelles, durant plena època reproductiva, també pot produir fracassos reproductors en espècies aquàtiques com ara el Corriol petit (Charadrius dubius) o l’Ànec collverd (Anas platyrhynchos). És força comú observar com el pas d’ovelles provoca espantades dels ocells aquàtics en època reproductora, ocells que en ocasions poden estar covant o acompanyant als seus pollets de curta edat. La pressió ramadera està conduint a un empobriment dràstic de la biodiversitat de l’ecosistema fluvial.

Un ramat d’ovelles com aquest, que visiti regularment un tram fluvial, és suficient per acabar empobrint dràsticament els herbassars naturals de la llera fluvial. Cal una regulació efectiva d’aquesta activitat. Fotografia feta al tram de La Llagosta. 

També el pas d’ovelles comporta la fugida dels ocells aquàtics. Un estol d’ànecs collverds fugint d’un ramat. Fotografia feta al tram de La Llagosta.

L’única omeda de certa envergadura a la llera fluvial del riu Besòs es troba a La Llagosta. Fixeu-vos en la vegetació herbàcia d’altura tristament baixa degut a l’acció contínua dels ramats.

En aquesta fotografia s’aprecia clarament l’efecte de les ovelles i cabres sobre la vegetació herbàcia i l’arbustiva. La vegetació no pot assolir una altura suficient per formar una coberta de certa entitat. En aquest emplaçament hi havia un bogar que ha quedat devastat per l’acció dels ramats.

En el següent link podreu esbrinar que diu l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) sobre l’aprofitament de la llera per usos ramaders:

http://acaweb.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P4800496111216968925833

(Consultat el 14-11-2011).

El contingut és aquest:

Llera

D'una banda, la llera està sotmesa a uns usos comuns, oberts al gaudi de tothom, sense necessitat d'autorització administrativa i de conformitat amb el que disposin les lleis i els reglaments. Aquests usos són: fer servir les aigües superficials a les lleres públiques per beure, banyar-se i altres usos domèstics, i també per abeurar els ramats. Això no implicarà una alteració de la qualitat i el cabal de les aigües ni de l'estat de l'ecosistema aquàtic en el seu conjunt.

Requeriran autorització específica els usos comuns especials següents:

• La navegació i la flotació.
• L'establiment de barques de pas i els seus embarcadors.
• Qualsevol altre ús, no inclòs en els usos comuns descrits anteriorment, que no exclogui la utilització del recurs per tercers.

D'altra banda, la utilització o l’aprofitament per particulars de les lleres o dels béns que hi ha situats requerirà la prèvia concessió o autorització administrativa. Per a l'atorgament de concessions o autoritzacions per aprofitaments d'àrids, pastures i vegetació arbòria o arbustiva, i l’establiment de ponts o passarel·les, embarcadors i instal·lacions per a banys públics, es considerarà la possible incidència ecològica desfavorable i s’exigiran les garanties adequades per a la restitució del medi.

Finalment, el fet que una llera sigui privada no autoritza a donar-li usos ni a fer-hi obres que puguin fer variar el curs natural de les aigües en perjudici de l'interès públic o de tercers. A més a més, aquestes possibles actuacions, en cas de ser afectades per la força de les avingudes, no han de representar danys a persones o béns.

I la realitat és que ningú demana els permisos als pastors, ni tampoc hi ha cap intent de regular l’aprofitament dels ramaders. No cal una prohibició absoluta de la ramaderia, però si una regulació lògica per compatibilitzar aquest ús amb la conservació dels valors naturals de l’ecosistema fluvial. Reduir la pressió dels ramats i la seva freqüència de pas per l’aprofitament de la vegetació de les lleres és cabdal. Novament la paradoxa:

·       Al sector 1 (naixement del Besòs/desembocadura del riu Ripoll) en el què hi ha una zona inclosa catalogada com Xarxa Natura, els ramats estan empobrint contínuament els hàbitats; està gestionat per l’ACA.

·       Al sector 2 (naixement riu Ripoll/desembocadura riu Besòs), sense cap figura de protecció, no es deixa pasturar als ramats; està gestionat per la Diputació de Barcelona.