Els gossos sense lligar

El respecte i la cura pels gossos ha millorat molt al llarg de les últimes dècades, un fet evident que s’ha d’aplaudir. Gran part de la població que té gossos els treu a passejar regularment, fet que fa uns anys no era un costum ni molt menys majoritari. És un avanç positiu i ens indica que la sensibilitat de les persones envers els animals ha anat augmentant. Malauradament, tot i que podem pensar que treure el gos deslligat a passejar a la natura és una acció èticament correcte, això comporta en algunes àrees molt freqüentades uns problemes greus pel que fa a la conservació de la biodiversitat i els valors naturals.

No hem d’oblidar que un gos, a més d'una mascota, és un depredador. Els ocells, en especial, perceben la presència de gossos com una amenaça i reaccionen amb la fugida quan un gos traspassa la seva distància d’alarma. La situació pot ser encara més dramàtica a la primavera. Molts ocells crien al terra i els seus ous i pollets, tot i que passen desapercebuts a la vista pel seu disseny de camuflatge, són fàcilment detectats per l’olfacte d’un gos; imagineu-vos que pot passar si elñs troben. El súmmum de la irresponsabilitat és la visita de gossos de caça deslligats acompanyats dels seus amos, empaitant ànecs, polles d’aigua, conills i qualsevol vertebrat que es posi al seu abast. 

Tots aquests temes estan ben regulats en altres països, de manera que s’han creat llocs específics, fora de les reserves naturals o d’altres zones protegides, per treure el gos a passejar sense lligar. En canvi, s’ha prohibit i es persegueix a les persones que treuen el gos sense lligar fora d’aquestes zones, i s’ha convertit en una acció èticament reprovable no complir la normativa. De fet, en aquests països, les persones que tenen gos, estan sensibilitzades amb el tema i no treuen els gossos a passejar sense lligar fora de les zones autoritzades. Des d’un punt de vista social i cívic, també hem de considerar que hi ha persones que tenen autèntic terror als gossos i no els hi agrada sortir a passejar en zones on hi ha gossos deslligats, per no parlar dels accidents que amb un xic de mala sort podria comportar un gos deslligat, per exemple la caiguda d’un ciclista, la caiguda d’una persona gran, d’un nen petit, etc.

En Califòrnia, la regulació dels gossos deslligats és estricta, però alhora disposa àrees on els gossos poden anar deslligats. La regulació dels gossos als espais naturals de Califòrnia ho deixa ben clar, veure per exemple el cas de Yosemite: http://www.nps.gov/yose/planyourvisit/pets.htm. La regulació es respectada pels ciutadans, que en general tenen una sensibilitat i educació ambiental elevada. Yosemite és un espai natural que no té res a veure amb el Besòs, hi ha óssos, i altres grans carnívors...però és que aquesta mateixa rigurositat de Yosemite s’aplica a qualsevol reserva o espai natural californià, i a més a més a les zones urbanes o periurbanes: el gos únicament es pot portar deslligat a les zones específiques per fer-ho i és difícil veure a algú que no compleixi la norma.

La fotografia esta feta a la desembocadura de la Tordera, però és vàlida per il·lustrar situacions semblants que es donen al Besòs. En resum, gossos empaitant l’avifauna aquàtica del riu; un clàssic.